Dijous llarder, o gras, i encara no he menjat ensaïmada de tallades. És ben hora d’anar a comprar-ne. Preferesc més el carbassat que la sobrassada. Si no andoi, encara hi arribaré a temps, que el forn nostre tanca tard. Les criatures que van a escola es disfressen, aquesta setmana: tot són ruetes! Fa no-res he vist una nina que anava de cavallet dansaire, donant la mà a un nin que anava de siurell. Feien goig, però no se’ls veia gens entusiasmats.
Ves a saber si voldrien anar de qualsevol altre personatge més glamourós! La gent encara té humor de fer carrosses i disfresses, tanta sort. De transgredir, certament, n’hi ha motius sobrats. I raons per fotre’ns del so i del sonador, també. De carnestoltes, això és, de persones ridícules, que fan accions grotesques i no els podem prendre fermetat, n’hi ha en excés per ridiculitzar. I em sembla que som massa tous, massa educats, massa amables o condescendents amb els aprofitats, titelles, ninots i altres personatges que ens humilien, ens denigren i se’n riuen de tots sense que ningú no els passi comptes. Excés de polítics saltimbanquis. Títeres els dèiem fa temps, quan a Ciutat, en el Teatre Balear, a l’actual plaça del Rosselló, anualment i durant una temporada s’hi instal·lava un circ. I no era cap circ: eren les títeres. Doncs això, excés de títeres que ens sollen la civilitat i que ens deixen fotuts i arrimats al marge.