marginàlies

Núvols aterrits pels solcs de la indiferència
com les veus dels morts que mai no callen i que
negligim per no ser objectes catalogables.
El silenci es fa tendresa contra el corrent
que arrasa els sementers i anega els crits de qui
es revolta. El plaer malforjat obligat
a entrar en guerra, la lascívia condemnada
per traïdora i el deler de desitjar
acuitat per pervertit i sediciós.
Aquest no viure matador que ni supura,
que s’ha fet múscul, nervi, òrgan vital i
sistema neuronal de la inanició.