marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

14 d'octubre de 2014
0 comentaris

ESTÍGIA: BASTIMENTS PER EDIFICAR LA RUNA

Antoni Xumet Rosselló (Port de Pollença 1971), és poeta i traductor, a més de membre fundador i editor d’Edicions del Salobre. És autor dels poemaris: Potser el cor (1994, Premi Bernat Vidal i Tomàs), Memòria dels temps (1996), Biografia per a l’ús del vent (1996, Premi Martí Dot per a poetes joves), Una varietat del mim (1998, Premi Miquel Àngel Riera per a poetes joves) i La nuesa i el verí (2008).

Del portuguès ha traduït la novel·la Te’m morires, de José Luís Peixoto i els llibres de poesia: Ofici de paciència d’Eugénio de Andrade, La casa i la flaire dels llibres de Maria do Rosário Pedreira i Gravitacions d’António Ramos Rosa. També ha traduït a l’espanyol els llibres de poemes: Los perfiles de Odiseo. Antología de poesía joven en las Islas Baleares i La voz original de Jean Serra.

L’any passat, el 2013, va guanyar el XXXIII premi de poesia Senyoriu d’Ausiàs March, de Beniarjó, amb l’obra Estígia, que el mes de març d’enguany va editar Tres i Quatre. Es tracta d’un poemari dens i intens que acara la mort d’un fill abans de néixer. 44 poemes deslliurats de tota mena d’artificis, tremendismes i altres elements distractors del bessó, del nucli:

Fa mal la llum,
Buida de tanta presència.

Com molt bé indica Gabriel Bertotti en el pròleg, “Les poesies congregades en aquest volum ens porten records de fets que mai no es varen produir, de naixements truncats per les fosques aigües de l’Estígia que només un Poeta que sigui també fill de tots els morts pot convocar”.

Poemes, en fi, atents a allò que s’esdevé davant un fet colpidor que tampoc no reclama cap defensa:

Gemeguen
les fustes, les genives,
els llençols, la recerca
en el rovell de la nit,
mentre rosec el teu record
fins que em sagna la boca.

Tanmateix, la vida és la randa dels sentits, girar la cara al passat:

Potser arribarà un dia
que, en dir el teu nom,
no se’ns omplirà la boca
de boires baixes.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.