marginàlies

La lluminària que s’estén a les ciutats i pobles per celebrar Nadal no m’agrada. I no passa res, evidentment. Ja se sap: «Per ploure, venint-hi bé tothom, no plouria mai». A més, consider que el cost (a Palma suposa 1,9 milions d’euros) és excessiu, exagerat i en bona part estalviable. I encara m’agrada menys que l’interès final sigui atraure gent i només perquè gasti. A Palma volen que l’enllumenat actuï de pol d’atracció per al turisme; un element més per a la desestacionalització, mira tu! I sí, també em sembla que contribueix en excés a la contaminació lumínica, per molt que ens assegurin que els punts de llum siguin de baix consum.

Es veu que el meu esperit nadalenc no és d’aquest món; o que no fa gens de grau. Ja pot ser, ja. Tanmateix, l’esperit que més m’agrada és el de contradicció. I, en segons quins casos, el de cremar. I tot, és clar, per no perdre les esperits.