marginàlies

Gotes rogents de plom foraden les pales
de les figueres i encenen els rostolls.
Una pluja intensa de marbre castiga
els respir dels rocs i espanta l’aviram.
Ens convindria cercar un aixopluc
i tanmateix consentim que la ira ens ompli
les bosses buides dels ulls i les aixelles.
Bofeguen vents irats als discrets suburbis
dels nostres paisatges indomables
i sols se’ns acut aixecar el cap
invocant la indulgència d’uns poders
ocults que no passen de fer-nos pessics
a les galtes i a riure per les butxaques.