marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 d'abril de 2019
0 comentaris

ESCRIURE UN VERS COM QUI REESCRIU LA HISTÒRIA

Edicions Proa presenta “Sons bruts”, de Carles Rabassa, Premi Carles Riba 2018. Seixanta-vuit sonets –o sobruts– que conviden a alçar la copa, el puny i, sobretot, la veu lliurada de qualsevol ròssec o retret; de tota repressió.

Versos de la veu  desavinent del món que volen penetrar en el misteri del cos i el ministeri de la llengua que tasta i diu la tendresa de l’instant –de l’ara més corprenedor i compromès- que es desplega tot i que vol ser quelcom més que la gota que sedueix i no sadolla. Tot de preguntes en vers que s’embranquen per no fruitar, afortunadament; per restar sempre al costat de qui va amb la vida acuitant els mossons que la difamen. Versos carnals per ser dits amb els dits de la passió.

Un recull intens que per sort no et deixa sense paraules, ans al contrari, t’ofereix les que calen –grimpadores i aferradisses, com la pell que les confereix; les que tesen la tensió que cal per estimar-les- per complementar la seva densitat. Versos d’amor i combat que conviden al joc de mans i de mots; que provoquen, clar, com exigeix el desig de viure i veure; a combatre els que volen fer sulla la tendresa.

En definitiva, un cant d’amor […] un procés de dol i de regeneració, un camí de rebuig, d’osmosi, de metamorfosi, que es fa estimar.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.