marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

27 de gener de 2021
0 comentaris

ERMITANEJANT

I no t’adones que fas gairebé com els ermitans, tot aprofitant que la pandèmia és radicalment ultraconservadora en tot i no ens permet abraçar ni tocar ningú. Fas, si fa no fa, com els ermitans, sí: de la lectura profitosa al llimoner i als ramells, i d’ací a una menja frugal que així i tot permet les llepolies, que d’elles i el seu potencial calòric no en diuen res els vetlladors de l’aire tan insà que ens emmalalteix lentament i implacable ni els experts en el tractament de dades que, ara mateix, són els reis del ball envirusat. I en lloc de les oracions rituals ermitanes, badoques de cor i a voler, que és probablement una de les millors vies de coneixement que negligim de la manera més irresponsable perquè només compta el triomf que, en cas d’aproximar-t’hi, esfereeix de tan buit, de tant banal. A comptes d’emprendre l’emprenedoria del que sigui que tant ens aconsella –o ens imposa?- el capitalisme que com més té, més brama i esclavitza, prens la camada dels espais oberts i de l’obertura màxima de tot allò que t’amplifica el sentir, que actua talment un ésser viu que sap evitar el vesc i els garbellets. I escoltes, ho escoltes tot, perquè tot el que ens envolta s’expressa, sobretot allò que es diu baixet baixet, com qui no vol la cosa, com qui juga amb macolins i els fa rodolar per sentir què secretegen mentre fugen. I caus en el compte que Bruckner t’agrada per molt que diguin. No n’has de retre comptes a ningú d’aquesta debilitat breuckneriana, és evident. Sí ermitaneges a les totes, no cal que dissimulis.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.