marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

29 d'octubre de 2016
2 comentaris

ERMESSEND I LA DAMA TUTSI

Ermessend i la dama tutsi secretegen des que es conegueren fa tot just un dia. La dama negra fa anys que arribà a casa des d’algun racó dels Grans Llacs. Un amic que hi treballà uns mesos de cooperant ens la portà perquè no oblidéssim mai que estam matant Àfrica i que una bona part del nostre benestar prové de la seva agonia. I la dama, conscient del paper que té, mai no ha descarregat el farcell de damunt el cap que li afeixuga insolentment el ventre i les cames. El siurell Ermessend arribà ahir horabaixa d’Esporles com a agraïment a la benvinguda que vaig donar als participants al quarantè Aplec Excursionista dels Països Catalans.

La dama tutsi, en veure l’Ermessend tan malaltissament blanc i ratllat com una zebra de dibuixos animats eixelebrada, se li escapà un riure estrident. El siurell, ferit en el seu honor, no dubtà a retreure-li la seva negror esprimetxada i anguniosa. Tanmateix, ben aviat s’adonà de fins on havia ficat la pota i s’empegueí d’haver estat tan desconsiderat i dejectiu amb una dama tutsi dels Grans Llacs i amb tot el que representa i significa. I per mirar de sortir de l’atzucac li digué que rere el seu aspecte infantil s’hi amaga un origen tan incert com antic; que d’objecte útil per a pastors, probablement, passà a ser joguina i ha acabat sent objecte decoratiu que identifica Mallorca per tot allò que té de bo i pel que també té de no tan bo.

S’entendreix la dama tutsi davant les explicacions d’Ermessend i es diculpa al seu torn per l’atac histèric de riure que ha tingut just veure’l. Li diu que ha estat molts d’anys sola, que ja desitjava poder secretejar amb algú i que està encantadíssima de compartir lleixa amb algú més alegre; i més baixet; i més rondaxó.

Somriu Ermessend i li diu que està ben disposat a cedir-li uns quants quilos i a ajudar-la a portar el bastaix que dur al cap; que l’hi canvia pel seu capell rudimentari amb l’ala amb tantes retxes verdes com vermelles. La dama tutsi li ho agraeix i no dubta a deixar en terra el farcell i a provar-se el capellet del siurell mentre li demana pel seu nom estrany.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. Gràcies per deixar-me compartir aquest text magistral, que transpua una densa humanitat i un bell domini de la nostra llengua. Els altres articles que he tingut el gran plaer de llegir han resultat tot un periple de descoberta ben excitant, de poetes, d’idees i valors i de paraules estimats. Enhorabona!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.