Josep Maria Fulquet va guanyar el Premi Carles Riba 2017 amb l’obra “Ample vol de la nit”, un recull dens, exigent però gratificant. Poemes que rellen fons, sense presses, remirats amb les imatges i les reflexions, modulant les paraules i els silencis, car “només el silenci obstinat parla molt”.
Un poema que permet la lectura unitària o segmentària que parla d’un instant, d’un tros de món perimetrat per la solitud del corrent del temps que obre panorames constantment amb la mateixa força que les esborra; d’un temps que “ens empeny a l’oblit, a l’anul·lació i la desfeta”:
L’instant d’un temps que és amor i dolor:
el dolor amb què haurem de viure serà sempre més fort
que la còlera mal continguda…
I també solitud i mar, tant si és d’espill com si és fosc:
aquest mar que ningú que hi navega coneix, solament aquell que
s’hi ofega (embarcat en la buida retòrica de paraules amables
que mantenen al marge els sentits i que donen a l’ànsia
una tristor infinita)…
Un poemari de forja, un “inventari de retalls”, en definitiva, treballat per deixar petja en la nit del temps i de la solitud:
Érem nit. I érem hostes furtius d’unes hores robades al temps
que ens havien de ser, sense que ho sabéssim llavors, equipatge precari
d’un futur per venir.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!