marginàlies

Avui fa 135 anys que morí Joseph Carey Merrick, conegut com “l’home elefant” en patir la síndrome de Proteu, una malaltia genètica d’aparició espontània que provoca un creixement descontrolat de pell, ossos i altres òrgans a més de malformacions a tot el cos.

Evidentment, la vida de Joseph Merrick va ser de tot llevat de plàcida: maltractat i abandonat pel seu pare -sa mare, que l’atenia, morí sent ell encara molt jove-, exhibit a les fires britàniques i fins i tot italianes, escarnit i vexat per la gent, convertit més tard en objecte d’estudi mèdic que tanmateix no amagava la seva exhibició monstruosa. Per efecte de les deformacions a la pell, el seu cos desprenia molt mala olor, fet que l’obligava a rentar-se dos cops al dia. A més, en tenir el paladar i la mandíbula deformats, pronunciava dificultosament. Merrick, però, era molt educat -anà a escola fins als 12 anys-,  profundament religiós, s’interessava molt per la literatura i, malgrat les seves deformacions a la mà dreta, era molt hàbil fent treballs manuals. Va morir a Londres a 27 anys desnucat pel pes desorbitat del seu crani.

El 1980 David Lynch va dirigir una pel·lícula basada en la seva vida, “The elefant man”, que va ser molt exitosa i que a mi em va deixar tocat per molt de temps.