marginàlies

Demà és jornada de reflexió i al Principat, de manera intensiva, i a les Illes Balears, amb més baixa intensitat, en principi, es farà de manera alegra, festiva i reivindicativa, per usar una expressió molt estesa i celebrada.

I per preparar com cal una diada tan pensativa i transcendental, l’Assemblea de Madrid aprova una Proposició no de Llei per il·legalitzar “els partits separatistes que atempten contra la unitat de la nació amb els instruments legals al seu abast o duent a terme les reformes legals per permetre-ho”. La traducció és meva.

La proposta l’han presentada els feixistes assamblearistes de Madrid però ha estat convenientment aprovada pel PP i C,s, no en mancaria d’altra. Per mi, i no som analista polític ni estrateg, ha estat el míting més destacat d’una campanya electoral breu, de només una setmana, i en la que s’han dit les bestieses més enormes tot deixant al descobert la manca clamorosa d’idees en no ser que s’ha d’arrasar el Principat i totes les eines per conèixer, difondre i prestigiar la llengua catalana en els territoris on n’és la llengua pròpia. I com més aviat millor. De fet, l’atac persistent al Principat i la intoxicació mesetària –tant institucional com mediàtica- contra els principatins i els que es volen emancipar ha estat la pedra cantonera d’aquesta campanya electoral. O, per més precisar, la gran campanya catalanofòbica, perquè ha estat l’odi molt més que visceral als independentistes principatins el que ha fent ajuntar els quatre principals partits autoanomenats constitucionalistes.

I per si no n’hi  hagués prou amb això, la candidata del PP per Barcelona, Cayetana Álvarez de Toledo y Peralta-Ramos, XIII marquesa de Casa Fuerte, també advertí fa poc que l’independentisme principatí necessita psiquiatres de forma urgent perquè “la salut mental del processisme ha arribat a nivells de deliri psiquiàtric”, a més de representar “una degradació política, institucional, civil y moral”. El seu mestre i admirat Francisco Franco també feia tancar en els psiquiàtrics els seus adversaris i altres “maleantes”.

Demà, doncs, reflexionem seriosament per poder desobeir in tòtum, car ningú no reflexiona, en aquestes jornades. I tampoc no us cregueu que diumenge sigui “la gran festa de la democràcia”, com no es cansa de repetir la claca del sistema: si fos així, tindria segona festa.