marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

23 de maig de 2022
0 comentaris

ENTRE CANT I CANT

Diu el meu preceptor menor que allò que més agrada als seus quatre anys de descobertes increïbles, és fer allò que volen a cada moment, segons el que decideix de cop el seu esperit que no tanca mai cap porta i que, dormint i tot, debana i teixeix. I no és que es rebel·li contra les normes escolars, entre totes les altres, que accepta i compleix amb un esment exemplar, però crear i, si cal, ordenar a partir del que sent i interpreta a partir del que percep, l’omple de cançons i secrets. I sap, òbviament, que cantar, a part de significar resar dues vegades –encara no coneix Agustí d’Hipona-, fa més accessible la pensada i repunta el goig i l’estimera.

Ell cantusseja, quan sol o en companyia, juga i fa anar les mans i el cap a escarada. I entre cançó i cançó –pròpia o manllevada- dona les explicacions necessàries a qui crea amb ell o a ell mateix, si decideix explorar sol el silenci o aixecar les faldes als colors per entreveure la bastida de les ombres.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.