marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

30 d'abril de 2012
0 comentaris

ENQUIMERAT

Sense nom
no hi ha quimera.
Així ho proclama
l’aire rumbós
de la maledicència
que, com la serena foguera,
socarra els líquens
i les falgueres.

 

Parsimoniós,
el silenci,
a comptes de mostrar les dents
als estults i al tros de quòniam
que els dirigeix,
arreplega els estralls
sangonosos
de la mentida

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.