Sense nom
no hi ha quimera.
Així ho proclama
l’aire rumbós
de la maledicència
que, com la serena foguera,
socarra els líquens
i les falgueres.
Parsimoniós,
el silenci,
a comptes de mostrar les dents
als estults i al tros de quòniam
que els dirigeix,
arreplega els estralls
sangonosos
de la mentida