No pensar-se’n cap de bona o ja tenir-la pensada: canviar el martell per les tisores, vagarejar a comptes de donar espai a les pensades o dir al revés el final del Gènesi. I acte seguit renunciar al paper que t’han assignat a la comèdia, cercar el lloc que et correspon a qualsevol dels llibres que conserves com protegeixes els somnis i fer el crit que tant desitges i que t’ha de retornar a la mar del seu cos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!