marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
EN VERGA, REVISAT
Arran dels papers desclassificats darrerament per la CIA i en els que hi apareix en Joan March i Ordinas i les seves cuites economicofinanceres gens edificants, fa la sensació que es vol revisar la història d’aquest margalidà notablement i rigorosa estudiada per l’amic Pere Ferrer durant anys i encara més afanys: “Joan March, inicis d’un imperi financer”; “Joan March, la cara oculta del poder”; “Joan March, l’home més misteriós del món”. Pere Ferrer és, sens dubte, qui més i millor ha estudiat en Verga recorrent mig món a la recerca de noves i dades per fer llum sobre un personatge ple d’ombres.
Fa la sensació, comentam amb ell, que a partir d’un grapat d’anècdotes, ara es vol muntar i fer córrer arreu una nova figura d’en Verga que passi per alt o desatengui interessadament aspectes capitals en la forja de la seva immensa fortuna com la seva participació directa en el contraban durant pràcticament tota la seva vida i, sobretot, que finançà el cop d’estat de Franco i els militars africanistes que derrocaren a força de moltíssima sang el poder legítimament elegit per sufragi universal. Els fets històrics demostren que sense aquest suport econòmic no s’hagués pogut bastir la tupinada. Per tant, el menyspreu a la democràcia demostrat per March és molt més que palesa. Ningú no dubta que va ser llestíssim –Joan Mascaró i Fornès, el savi, el tenia per una persona brillant- però tota la vivor la invertí en ell mateix i en la seva desmesurada cobdícia. L’única causa que servà va ser únicament i exclusiva la seva. Durant la Segona Guerra Mundial serví els dos bàndols i aquests bé que ho sabien, però ho consentien perquè allò que els proporcionava era imprescindible per continuar fent la guerra, per devastar Europa i sobre aquesta devastació en March en tragué rèdits immensos.
No es pot oblidar que Joan March del suborn i de tota altra mena de corrupció en va fer el seu principal modus operandi; que mai no menyspreà cap pràctica coercitiva per tal d’aconseguir els seus objectius i que extorquí tot el que li interessà. Per tant, no es pot presentar March com un model de virtuts, evidentment, però tampoc no podem consentir que es vulgui disculpar, matisar o fins i tot enaltir la seva manifesta i absoluta manca d’escrúpols a l’hora de “fer doblers”. D’una persona que considera que cada dia neix un cretí que espera que el plomin econòmicament, no pot ser digne de cap honor. Així, ofèn la nostra dignitat ciutadana que una avinguda de Palma porti el seu nom i que es pretengui manipular la història per presentar-lo com un exemple.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
T’agreixo el teu escrit que aclareix d’una manera molt precisa les llums i ombres d’un personatge universal. Crec, com varem comentar, que hi ha un intent d’enaltir-lo. Volen il•luminar la seva persona de tal manera que les foscors desapareguin. Aquesta tergiversació dels fets en història s’anomena revisionisme. En el nostre país la majoria de persones que han llegit els meus llibres, sols em comenten la vivor excepcional de March i les seves conquestes milionàries, obviant com i de quina manera es feren. La gent està enlluernada amb l’or i no sap d’ètica ni l’importa.