marginàlies

Jaume Bonet fa 14 dies que manté la vaga de fam A Can Alcover. La contundència del seu clam per la deplorable situació en què es troba la llengua pròpia de les Balears i Pitiüses i per la iracúndia amb què l’ataca el govern de JRBD, no troba la resposta que es mereix ni en els mitjans de comunicació ni en l’amplíssima majoria social favorable al reconeixement i al prestigi de la llengua catalana.

Hom creu que si el motiu de la vaga de fam de Jaume Bonet fos un altre, una qualsevol de les moltes causes “globals” que clamen a Déu, el seguiment mediàtic seria puntual i sense fronteres. I la magnitud d’aquest gest, si regís la decència, hores d’ara ja hauria arribat als parlaments i a les portades dels telenotícies de més audiència de tot l’àmbit territorial català. ¿Cal dir que aquesta vaga de fam jaumebonetiana també és per la situació del català d’allà i de més enllà? ¿Cal recordar que el motiu que l’originà no és local ni afecta només quatre illes enmig de la mar; que s’estén com una passa de grip pels altres Països Catalans? Catorze dies en vaga de fam i sembla que no ens hem fet càrrec del sacrifici; com si es tractàs d’una acció invisible i volgudament invisibilitzada. I tanmateix, malgrat totes aquestes reflexions, ha passat per Can Alcover a veure en Jaume una veritable gernació de ciutadans que li han donat suport; des de persones principals a d’altres que no ho són tant però que valoren igualment la dignitat que encomana en Jaume. Catorze dies de vaga de fam i en seran més, perquè en Jaume no és home de renúncies. I com més dies, més punts a favor de l’afectació de la seva salut. En paral·lel, de fa uns dies corre per l’illa un altre clam: el que sota el lema “Tot Mallorca diu sí a la nostra llengua” l’Obra Cultural Balear convida la ciutadania a participar a la gran manifestació que se celebrarà a Palma el proper diumenge dia 25. El clam d’en Jaume i el d’aquests actes s’han d’agermanar, sense cap mena de dubte. I la responsabilitat de tots els que volem prevalguda la llengua catalana que l’un i els altres, a més de sensibilitzar arreu, trobin el cau que els dignifiquin.