marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

4 de març de 2021
0 comentaris

EN MEMÒRIA DE JOAN RAMIS I AGUILÓ

L’energia que som i que rares vegades infonem a allò que de veres val la pena, en molt bona part és deguda als que ja no hi són i amb qui hi hem bescanviat tota mena i intensitats de tendreses.  És per això que les absències es fan lloc a les estances i als panorames que modelam d’acord amb les nostres volences i tan aviat ens sobrevolen per encaboriar-nos les dèries com ens fan anar falaguers i decidits per la via més sensible possible.

L’estat generat per la matèria organitzada, això que per entendre’ns deim vida, també és sediment del que ens feren sentir els que ara ja son éssers immaterials però sospesables i ben identificables, i que viuen en plenitud una existència diferent.

Avui el dia s’ha aixecat emborbollat (embirbollat, deia ma mare), una manera elegant i eixerida de dir confús, enterbolidet, i ha deixat que en Joan partís però deixant-nos-ho tot a mà per poder retornar-lo a través de qualsevol estudi de guitarra d’Heitor Villa-Lobos; o un divertiment de Ferran Sor, un preludi de Francesc Tàrrega, una peça de Bartomeu Calatayud o adaptacions  per a guitarra de passatges de Bach, Mozart o de música més popular de Beatles o Elvis Presley.

Tot el que sentia ho feia dir a la guitarra. No va poder viure de la música, com hagués volgut, però hi dedicà tota la seva voluntat i atenció.

Comença a tocar, Joan…


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.