marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de juliol de 2013
0 comentaris
EN L’ADÉU DE JAUME POMAR
Se n’ha anat Jaume Pomar però ens deixa molta i intensa veu –i gens estrafeta, tot sigui dit- per seguir tenint-lo a l’abast. Per mostra i homenatge aquests versos de “Cants de Montalt”, que l’any passat va ser guardonat amb el Premi de Poesia Mediterrània Pare Colom:
La llengua del poema és com la pell
que han fitorat anelles, metalls, pírcings,
d’un odi singular, pell enfosquida
pel foc colgat, foc d’or que és un somriure
si esventa al mar les cendres d’esclavatge.
Escoltaràs el crit de bell antuvi
quan ve d’enllà de tot record, malson
recidivant d’aquesta raça humana
i el caminar cec, a les palpentes,
entre perills, vorejant espadats
amb passes d’esma incautes, indecises.
que han fitorat anelles, metalls, pírcings,
d’un odi singular, pell enfosquida
pel foc colgat, foc d’or que és un somriure
si esventa al mar les cendres d’esclavatge.
Escoltaràs el crit de bell antuvi
quan ve d’enllà de tot record, malson
recidivant d’aquesta raça humana
i el caminar cec, a les palpentes,
entre perills, vorejant espadats
amb passes d’esma incautes, indecises.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!