marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

10 de febrer de 2019
1 comentari

EN L’ADÉU D’AINA MOLL

Aina Moll ens ha dit adéu deixant-nos com a llegat tot el que va fer per prestigiar els nostres mots; una deixa immensa i incalculable que ens compromet a tots els que volem viure plenament en català.

Aina ha dedicat gran part de la seva vida a l’estudi i a la promoció de la llengua catalana. Li ve de família. El seu pare, Francesc de Borja Moll, va ser el continuador de l’obra de Mossèn Alcover, editor, impulsor de l’Obra Cultural Balear i Homenot de la nostra cultura. Aina Moll, “na Molleta” com l’anomenava Mossèn Alcover, va viure des de ben petita envoltada del bo i millor de la intel·lectualitat catalana. Tots els filòlegs, del país i estrangers, i tots els escriptors catalans que passaven per Mallorca, visitaven l’editorial Moll i les oficines del Diccionari.

Amb 17 anys s’inicià en la dialectologia acompanyant son pare i el filòleg Sanchis Guarner en un llarg viatge d’enquesta per Catalunya per a l’Atlas lingüístico de la Península Ibèrica (ALPI), i obtingué el Premi Marian Aguiló de l’IEC per un recull del lèxic de Joaquim Ruyra. Llicenciada en Filologia Romànica per la UB, l’any 1953, entre 1954 i 1956 amplià estudis a les universitats de la Sorbona-París, Estrasburg, Frankfurt i Zurich. Col·laborà en la redacció dels toms IX i X del Diccionari Català-Valencià-Balear i en la revisió i reedició dels toms I i II, i va dirigir les col·leccions de l’Editorial Moll.

L’any 1961 va obtenir la càtedra de francès de l’Institut “Joan Alcover” de Palma i publicà una sèrie de 13 llibres de text de llengua i literatura franceses. Al mateix temps, fora d’horari, ensenyava també català al mateix institut i també a l’Estudi General Lul·lià. Va ser la primera directora de l’Escola d’Idiomes de l’Estudi General (1961) i va organitzar els primers Cursos d’Estiu de Català a Mallorca (1978-1980).

Participà molt activament en les activitats de resistència cultural, tant a Mallorca com al Principat i al País Valencià. Durant els anys 1950-1962, tenien un paper preponderant en aquestes activitats els Secretariats de l’Obra del Diccionari (de Palma, Barcelona, i València), i, quan els Secretariats es dissolgueren, a l’acabament del Diccionari, la seva tasca va ser continuada per entitats cíviques de nova creació: Òmnium Cultural, Obra Cultural Balear (de la qual va ser sòcia fundadora l’any 1962), Acció Cultural del País Valencià. Amb totes va col·laborar des de l’inici, i ho fa encara ara.

En iniciar-se la primera legislatura de la Generalitat de Catalunya restaurada (abril de 1980), va ser nomenada Directora General de Política Lingüística (càrrec que no tenia precedents i que, més tard, es va crear en totes les comunitats amb llengua pròpia diferent de l’oficial de l’Estat). En retornar a Mallorca va coordinar la Campanya Interinstitucional de Normalització Lingüística de les Illes Balears. Hi va treballar de 1990 al setembre de 1995, any en què es va jubilar -però continua treballant en temes de la seva especialitat.

El 1989 se li concedí la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya i el 1997 el Premi Ramon Llull del Govern de les Illes Balears (1997).

L’any 2012 l’Obra Cultural Balear decidí de donar el seu nom a un dels Premis 31 de desembre,que distingeix una persona o entitat que s’ha destacat per dur a terme, des del voluntariat, activitats de promoció, difusió o prestigi de la llengua catalana a qualsevol indret del seu domini lingüístic.

Durant els anys que vaig tenir l’honor de presidir l’Obra Cultural Balear mai no em mancà el seu escalf i el seu suport. L’enyorarem molt.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

  1. BEN TROBAT JAUME MATEU, ENYORO L’ESTEL, COM A COL·LABORADOR, DESPRÉS DEL DECÉS D’EN MATEU JOAN FLORIT, US RECORDO A TOTS I EL RECORD EMOTIU A LES CINC AL·LOTES DE LA CREU ROJA, ASSASSINADES EL 1936 PER LA FALANGE, O SIGUI L’ESPERIT REFORÇAT PER EL NAZISME I FEIXISME, SOM-HI CERCANT ELS VIALS DE LA REPÚBLICA BALEAR , ASSOLIREM LA LLIBERTA, LA DEMOCRÀCIA LA JUSTÍCIA, EL PODER QUE PERTANY AL POBLE-

Respon a Alexandre Pineda Fortuny Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.