marginàlies

Tenia 92 anys fadrins, era la filla petita d’un bunyolí carboner i una vilafranquera, i una de les darreres frabricantes històriques de Bunyola, de les quals en fou durant uns anys delegada sindical. Lectora fervent, crítica amb tota casta de poder i libèrrima de pensament. 92 anys de vida absolutament independent i rebeca, de fer el que li delia a cada moment, fidelíssima de la màxima que diu cor què vols, cor què desitges; i li donava amb escreix tot el que li demanava. I quan els anys la venceren, quan l’edat li feu a saber que la vellesa mana i dicta sentència; quan uns i altres li feren posar el mac en terra, s’hi rebel·là fins que no ha pogut pus. Avui ja no ha sortit del son,  la tia Maria, que era el que demanava: ha estat la darrera demanda que ha fet al seu cor i així ha estat. La tia Maria ha agombolat i aviciat nebots, besnebots i rebesnebots. No ha tengut fills però ha estat bé a temps d’engronsar-ne molts. La més trapella de la família feia creure als menuts quan estrenaven cervell que la tia Maria menjava gafes i la facècia passà d’uns a altres i fins ara. Amb ella s’extingeixen els Martí i Riera de Bunyola. Tant de bo trobi bones les gafes de l’eternitat.