marginàlies

El meu preceptor menor fa set anys, avui, i no hi cap d’alegria, evidentment, entre d’altres raons perquè ho celebrarà amb les seves amigues i els seus amics. Set anys de mestratge, ja, que han passat com una exhalació per als qui el seguim, com tot allò que delita i queda, com allò que mai no deixa de fer bo i bé. Coneix prou la paciència i la tenacitat, raó per la qual de tot el que viu i fa viure es queda i es recrea amb el que més el satisfà, deixant fer que els desgrats s’esvaeixin. És un veritable mestre en l’art de l’observació i l’escolta, i per això sempre té la paraula o el gest a punt per afinar una conversa o de fer evident el seu particularíssim sentit de l’humor i la seva refinada ironia. Viu encuriosit i de l’interès per tot el que transpira en fa norma de vida i mirall; és així que et guanya sempre el torcebraç de l’emoció. Dona bona vida, el meu preceptor menor, i per això t’encomana sempre el goig de les descobertes. Molts i molts d’anys, mestre!