marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

6 de setembre de 2018
0 comentaris

EN EL CENTENARI DE BERNAT VIDAL I TOMÀS

Bernat Vidal i Tomàs, l’apotecari, escriptor i divulgador de Santanyí, hagués fet enguany 100 anys, una commemoració que de cap de les maneres no hauria de quedar circumscrita, només, al seu municipi perquè la seva aportació al redreçament cultural i lingüístic illenc va ser molt més que destacada.

Home intel·lectualment inquiet, de sòlida formació, el 1947 fundà la revista Pharmaceutica Acta Balearica, del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Balears, començà a divulgar les seves investigacions històriques i edità els seus primers poemes molt influïts per García Lorca i, per extensió, pels components de la Generació del 27, poemes que rompen amb els esquemes de l’Escola Mallorquina, encara vigents aleshores. Uns poemes que, a la vegada, influiran i molt en els poetes mallorquins que prenen el relleu dels hereus d’aquest corrent literari i a trencar motlles: Blai Bonet, Llorenç Moyà, Jaume Vidal Alcover i Josep M. Llompart, entre d’altres.

Entrats en els seixanta del segle passat s’obre de ple a la divulgació i a investigació històrica del segle XIX a Mallorca.

Bernat Vidal i Tomàs exercí una influència decisiva en Blai Bonet, Llorenç Vidal, Miquel Pons, Antònia Vicens i Antoni Vidal Ferrando, tots ells santanyiners, però l’ascendència de Vidal i Tomàs depassa en molt Santanyí. La mítica rebotiga de la seva farmàcia, des de finals dels anys quaranta i fins que mor, es converteix en lloc de trobada de la intel·lectualitat illenca i forana; esdevé una mena de posada dins el desert de la dictadura per on hi passen el prohoms de la cultura catalana -i també de la castellana- i artistes plàstics d’arreu.

Per això i molt més, cal considerar, com deia, Bernat Vidal i Tomàs una peça important en el redreçament lingüísticocultural de Mallorca. Els reconeixements rebuts fins ara (fill il·lustre de Santanyí, carrer al seu poble i a Palma, creació el 1985 del Premi de poesia que porta el seu nom) l’honoren però no ens podem conformar amb això: el millor tribut, després d’aquestes distincions, és divulgar l’obra d’aquest divulgador exemplar; fer córrer arreu els seus treballs i els seus afanys.

En aquest sentit, les institucions illenques hi haurien de jugar un paper destacat. No sé si el Consell de Mallorca o el Govern tenen prevista cap mena d’actuació en la commemoració del centenari de Vidal i Tomàs. Sigui com sigui, s’haurien d’implicar en la difusió de la figura i l’obra d’un dels nostres prohoms. Li ho devem.

RANGUET
07.12.2008 | 9.55

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.