marginàlies

Els resultats de les eleccions d’ahir són tema de conversa, com no pot ser d’altra manera. A uns, la derrota els escriu a la cara la decepció i la impotència, i a altres un somrís que feia estona que no els endevinaves. Tanmateix, crec que la ciutadania de les illes l’ha encertada fent fora democràticament qui ha fet tot allò que ha pogut i sabut per anar en contra dels seus interessos. Bauzá ha estat el pitjor president que ha tengut mai l’arxipèlag i basta repassar allò que ha ordenat i manat per confirmar-ho. De totes maneres, el pitjor de l’impresident és que s’ha cregut els seus propis deliris i estava convençut que cap dels seus insults, greuges o menyspreus a la cultura, a la llengua, a l’educació, a la sanitat, al patrimoni, als drets civils, a la història més nostra, no li passaria factura. I ves si n’hi ha passada i ben alta!

En aquesta hora clara i que enllepoleix, convé tenir present totes aquelles entitats, organitzacions i persones que al llarg dels darrers quatre anys plantaren cara a la prepotència, al dictat i a l’autoritarisme de José Ramón Bauzá. Gràcies a elles i a ells, que en molts casos arriscaren fama i honorabilitat, molts ciutadans obriren els ulls i s’adonaren de les endemeses que cometia amb una impunitat esborronadora. A aquest estol de dignitat i dignificació cal agrair-li el coratge, la determinació i el manteniment de la dretura en moments especialment tempestuosos. No defalliren mai, no callaren mai i ara en troben la recompensa. Decebre’ls seria delictiu i tot.