marginàlies

El parc és ple de criatures inquietes que celebren l’aniversari d’una d’elles, a qui coronen amb una diadema daurada de cartró perquè se senti sobirana per uns instants dels crits i de les llepolies que reparteix als convidats. Comença a caure el crepuscle, corre un aire que refreda i un home aliè a la festa, aparentment a dues passes de la vellesa, ben abrigat i amb ulleres fosques, assegut a un banc al costat contrari on se celebra la festa, planta la mirada al sol i es transforma en estàtua.

Els infants l’ignoren fins que rep una pilotada forta d’un dels marrecs que juguen a futbol entre la munió de convidats a l’aniversari que deixen poc espai lliure al parc. La pilota impacta a la part dreta de la cara de l’home esdevingut estàtua i li fa saltar les ulleres de sol, que perden una barnilla.

En veure el desastre, el nin que ha xutat contra l’home-estàtua sense intenció, es posa les dues mans a la boca i no pot fer més que quedar-se quiet, incapaç de dir res ni d’evitar el broll de les llàgrimes mentre qui sembla ser el seu pare el renya fort, el pren per un braç i, veu en crit, el mena fins a l’home que ha rebut la pilotada perquè li demani perdó.

No hi van sols, pare i fill, a veure l’home-estàtua: els acompanya un grup nombrós de marrecs que no diuen res. I els pares o acompanyants i els infants que han quedat on eren en el moment de l’impacte també callen tot tement una reacció irada de l’home que es deixava enlluernar pel sol en declivi. El silenci en el parc, per això, glaça més que l’aire que, acanalat, escombra l’espai.

L’home-estàtua no ha reaccionat a la pilotada, ha restat talment com s’havia assegut: mirant el sol, amb les mans a cada costat del cos, el cap lleugerament alçat i la cama dreta damunt l’esquerra. L’impacte de la pilota, a més, no l’ha fet moure gens, com si hagués topat amb un pilar de ferro.

En ser davant l’home-estàtua, el nin de la pilotada i qui sembla ser son pare, que han arribat els primers, veuen aterrits que té buides les conques dels ulls i que un crui li travessa el cap, que se li ha obert lleugerament sense que se’n derivi cap rierol de sang ni deixi veure la massa encefàlica.

El crit del nin de la pilotada no impedeix a qui sembla ser son pare sentir el que li diu l’home-estàtua mentre s’aixeca i un cop ben dret caigui la roba i desaparegui qualsevol rastre de figura humana o nascuda de mans humanes:

La samuga del penjat
en el garrover del lladre
no posa cap resistència
al fulgor del sol en posta.