marginàlies

Avui és el Dia Mundial de la Sida, commemoració que enguany arriba a la trenta-setena edició. Ens convé recordar els que moriren d’aquest mal enmig del rebuig, de la criminalització i de l’oblit decretat pel poder suprem. En el món, des que va començar l’epidèmia han mort més de 44 milions de persones. I l’any passat, cada minut moria una persona en el món per causes relacionades amb la sida. Entre el 1981 i el 2021 moriren a l’Estat 60.611 persones, el  80,9% eren homes i el 19,1% dones.

Ens convé recordar també i sobretot com ens comportàrem amb aquestes víctimes de l’odi, sí; tot l’oi que els escopírem, tota la merda amb què els enterràrem. Hauríem de poder dir fort els seus noms, sense deixar-ne cap. No els retornaríem la dignitat que els arrabassàrem, però almenys prendríem consciència de l’horror a què els condemnàrem.

I recordar també els que encara pateixen el mal, sobretot en països misèrrims; els que lluiten per ser ells lliurats de qualsevol mena d’etiqueta. Ser qui s’és és un dret inalienable i poder ser-ho sense restriccions on sigui un deure de qualsevol societat que es diu lliure i solidària.