marginàlies

En el dia de la poesia d’enguany, res millor que recordar i redir un poema de Biel Mesquida, 58è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, del seu recull de 1981 “Notes de temps i viceversa” editat a Manacor per la Casa de Cultura de la Caixa d’Estalvis:

VERS EL VERS

I

Desenfitar-me de la persona
a favor del nom propi, deliri
del propi nom perdut dins l’ona
discontínua d’un nou saltiri
que desplega un replec i dona
l’exploració pertot allà on es miri

II

Pluralitzar la veu antiga
és el preludi foll i radical
quan el greix retòric lliga
i aferra, fregeix i fa mal.

III

Ningú no pot resumir el vers,
ni el text, ni l’escriptura.
Cap paraula esgota l’aventura,
el desplegar sentit a endret i anvers.
I malgrat de vegades la ventura
descobreix el timbre més divers,
el treball d’escriure no s’atura
com el fer punteria dels arquers.