marginàlies

Faltant un quart per les 19:00 hores, la prevista inicialment per arrencar la manifestació “Canviem el rumb” d’ahir, ja era al parc de les Estacions. De l’Estació Intermodal, un riu de gent pujava fins a l’espai prou generós arrecerant-se en les poques ombres amb què compta. Ja se sap que els elements per aombrar no es contemplen en el disseny de les noves places públiques que sols atenen la forma i la firma de qui l’ha projectada, no el fons. El sol, en aquella hora, encara es feia respectar tot i que acceptava que corregués un aire molt més que benèvol.

Em sorprengué, d’entrada, la presència de molta gent jove. Era dels que posava en qüestió convocar una manifestació que es pretenia multitudinària en ple més de juliol perquè mobilitzar la gent en dates plenament estiuenques, per calor i per vacances, és molt i molt complicat. I no obstant…

A l’hora indicada per partir ningú no es movia i, enmig de la gent, costava veure on se situava la capçalera i què hi passava. Les entitats s’anaven situant i aplegant els seus associats i simpatitzants, la gentada concentrada convertida en mar juganera obligava a fer mínims els espais entre els manifestants i un equip de la televisió alemanya -el càmera suant de valent- anava recollint opinions.

Faltava un quart per les vuit quan vaig començar a avançar lentament. En arribar a l’asfalt de les avingudes semblava que trepitjaves un sòl encotonat; l’asfalt és presa fàcil per al sol rebent.

Vora meu, una dona donava mamar a una criatura i el seu acompanyant, suposadament el pare, els feia ombra amb un cartró que, en una cara, hi havia escrit: “Volem recuperar el paradís”. Un poc més enllà, un home gran empenyia una cadira de rodes amb una dona que s’ho mirava tot amb admiració. Vora ells, una jove amb un ca que semblava que entenia el motiu d’aquell passeig estrany. Davant meu, tres adolescents, sense perdre el pas, contestaven les preguntes de la reportera alemanya. Ja no podem pus, li deien en un castellà polit, volem turistes, però no una massa turista que ho envaeix tot, volem deixar de dependre de les decisions del lobby turístic que ens fa anar per on ell vol i que actua en contra dels interessos dels illencs i de les illenques. Doncs això.

En veient la quantitat ingent de persones que pacientment i pacífica manifestaven el seu desig de voler viure a plaer, amb la màxima qualitat de vida i volent llevar com més incerteses millor a un futur que, ara mateix, té tots els tints dels grisos, pensava en el que va dir un dels cappares dels feixistes illencs ara diputat a Madrid el nom del qual no em dona la gana de dir: que els que havíem comparegut per canviar el rumb del turisme érem gentussa; “poca però bastant desagradable”.

En el canvi de rumb que indefectiblement marcarem també es farà fora al feixisme, que, si va a dir ver, són molt més que desagradables.