marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
2 de juny de 2014
0 comentaris
EN EL CENTENARI DEL NAIXEMENT DE JOSEP M. PALAU I CAMPS
Avui, 2 de juny, a les 20h, Can Alcover acollirà la commemoració del naixement de Josep M. Palau i Camps, i Antoni Serra presentarà la seva novel·la “Quinze dies d’excedència” acabada d’editada per l’Editorial Moll.
Josep Maria Palau i Camps (Barcelona, 1914 – Palma, 1996) va ser poeta, novel·lista i autor dramàtic, a més de botànic, entomòleg i gestor turístic.
Crea la figura del detectiu Jaume Arbós, protagonista de diverses novel·les de lladres i serenos durant la dècada de 1980, d’entre les quals destaca Assassinat al Club dels poetes (1983). Però la seva trajectòria literària comença molt abans: el 1949 publica la seva primera peça dramàtica, Portes obertes, gènere que conrea en extens, i el 1951 poemes seus són inclosos a l’antologia Els poetes insulars de postguerra, de Manuel Sanchis Guarner.
Va viure a Palma des del 1941 i aquesta ciutat li atorgaria el Premi Ciutat de Palma (1962) per la seva novel·la Els trasplantats, l’argument de la qual era una dura crítica a la situació dels immigrants.
Des dels seus primers llibres es proposa viure i escriure la memòria del seu temps; així, és crític amb la Guerra Civil i amb el franquisme, però també amb la societat mallorquina.
Gran defensor de l’associacionisme, va ser vicepresident de l’Obra Cultural Balear i soci d’honor i vicepresident a les Illes (1985-1988) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Crea la figura del detectiu Jaume Arbós, protagonista de diverses novel·les de lladres i serenos durant la dècada de 1980, d’entre les quals destaca Assassinat al Club dels poetes (1983). Però la seva trajectòria literària comença molt abans: el 1949 publica la seva primera peça dramàtica, Portes obertes, gènere que conrea en extens, i el 1951 poemes seus són inclosos a l’antologia Els poetes insulars de postguerra, de Manuel Sanchis Guarner.
Va viure a Palma des del 1941 i aquesta ciutat li atorgaria el Premi Ciutat de Palma (1962) per la seva novel·la Els trasplantats, l’argument de la qual era una dura crítica a la situació dels immigrants.
Des dels seus primers llibres es proposa viure i escriure la memòria del seu temps; així, és crític amb la Guerra Civil i amb el franquisme, però també amb la societat mallorquina.
Gran defensor de l’associacionisme, va ser vicepresident de l’Obra Cultural Balear i soci d’honor i vicepresident a les Illes (1985-1988) de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!