Ahir horabaixa, en el Caló des Maquets, vaig somniar que era un cavaller xinès de l’època Ming. Aquest caló és més aviat una ditada infantil d’aigua entre Barca Trencada i el caló des Burgit, territori blaibonetià per excel·lència. Segons m’explica gent d’allà, aquest caló ve a ser l’estuari presumptuós d’una torrentera cegada en algun punt del seu darrer tram pel traçat sense cap ni centener d’una urbanització malforjada i lletja
-però molt lletja!- que agredeix sense motiu aquestes marines d’encanteri. Deia que vaig somniar que era cavaller xinès de la dinastia Ming, vull dir que em dedicava en exclusiva a escriure versos, a fer cal·ligrafia, a cremar encens de tots els olors, a compondre peces musicals, a tastar tes, a condensar llums a través de pintures terroses; a cercar bellesa, en definitiva. A preservar cales i calons com aquests santanyiners que tant de bé fan i que tan malament els corresponem. Me n’anava a dormir i encara somniava.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Fa anys que no m’acost per tota la zona de llevant, per por d’haver de contrastar la realitat amb els records…Mala cosa, sense cap dubte…
Pens sovint que no és bon camí això que (no) faig. Hauria de començar a situar-me amb consciència en el present d’una manera efectiva…Transacció de covard? La mirada és més lliure si assolim la lletjor de les urbanitzacuins horribles! Mos queden els noms: Es Caló des Maquets! ….i aquests somnis com els teus!
Salutacions cordials