marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

24 de febrer de 2012
0 comentaris

EMILI DARDER SEGUEIX MARCANT TALLS DE FEINA

Des que els ciutadans ens hem convertit en l’enemic de la policia, a parer del cap superior d’aquest “cos” del País Valencià, Antonio Moreno (els cops sobre la taula que acompanyaren la seva declaració tan fatxenda com inadmissible encara repercuteixen com un avís terrible de navegants) quelcom ha canviat substancialment per molt que no ens adonem. Les imatges de les càrregues policials valencianes que corren per feisbucs i tuiters, per la seva bestialitat, demanen més d’una paraula.

El problema és trobar-les si no compten els renecs que et surten de l’ànima. Llevat dels mitjans controlats pel totpoderós partit que mana i ordena amb mà de ferro, sense cap tremolor, i fa bona l’ocurrència que diu que amb ells “Franco ha vuelto” (així, en l’única llengua que volen), tots els informants coincideixen a dir que les porrades, els crits i, sobretot, l’actitud extremadament violenta dels “armats” que no mostraven, com pertoca, el seu número identificatiu, va ser brutal. I no obstant, contradient les imatges –contravenint la realitat- les botzines del partit carreguen grollerament contra els manifestants. Fins i tot el ministre de l’Interior, en primera instància parla de certs excessos que tothom va entendre que venien de la part de la policia, i al poc temps, per no semblar una herba molla, es contradiu i crida que es referia als manifestants.

Han tornat els mestres en la inoculació de l’ansietat i la por en la ciutadania. Retornen molts tics d’un autoritarisme desacomplexat que feia molt que no es manifestava amb la ferotgia d’ara. Hem d’estar a veure’ls venir i evitar les seves provocacions i atzagaiades. I, lògicament, no caure en la temptació del desistiment. Cert que estam en plena recessió econòmica i de drets cívics, poca broma!; que moltes conquestes socials i participatives guanyades a cops de perseverança i justícia estan en perill d’extinció; que els valors, així, a l’engròs, els que fins ara han marcat llinyes i llinyoles, s’esvaneixen sense deixar-ne substituts de la mateixa solidesa. I no obstant, de l’emprenyadura que se’n deriva, n’ha d’emergir la reacció que freturam. Un reactiu que necessàriament ha de passar per la creativitat i la cultura.

I parlant d’això, d’aquestes matèries tan delicades, avui pertoca treure la pervivència del batlle màrtir de Palma, Emili Darder, en fer setanta-cinc anys del seu afusellament. D’aquí a res començarà la “Marxa de les torxes” en honor seu i seran uns quants altres els homenatges que se li retran aquest cap de setmana. Ens cal més que mai llegir i atendre Emili Darder per espantar la tebior que ens pot envair i seguir apostant aferrissadament per la cultura, el coneixement i la participació.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.