marginàlies

El meu preceptor menor avui fa vuit anys. Nasqué el mateix dia que Lucino Visconti, que en faria 119, i de Burt Lankaster, que en faria 112. Al preceptor li agrada molt l’art, la creativitat, i ben segur que en ser l’hora li agradaran les històries filmades de Visconti i el fer bé de Lankaster. Aprèn a tocar el baix elèctric i està exultant perquè els pares li han regalat un amplificador professional que, al límit de greus, fa tremolar els vidres aïllants de la cambra de música. Sap molt, el meu preceptor menor, però no en fa ostentació. Quan pertoca, diu el que cal amb les paraules justes i mesurades. I és un mestre en l’art de la mediació. Ell observa amb atenció, retén allò que percep, ho passa pel seu obrador de sensacions i ho viu amb la intensitat més plena. Sap que la vida dels altres li infon vida a ell per la qual cosa s’afanya a pacificar tostemps, a fer vividora la vida e tothom. És un gran pacificador, el meu preceptor menor, un do que hauria de ser més comú. I un mestre excepcional, clar, dels que converteixen les lliçons en llepolies.