Lleonard Muntaner, editor, acaba de presentar el llibre de Víctor Gayà (Palma, 1952), “La llum entre les dernes. Una axiologia del fracàs”, text que crida l’atenció en el sentit més ple de l’expressió: d’una banda, no és un text corrent en el món editorial illenc, poc propens a l’edició de llibres de pensament -o aportadors d’idees-, i d’altra, demana ser llegit amb cura. Demana esforç, com digué Guillem Frontera a la presentació a Can Alcover dia 28 de juny, però immediatament dóna fruit.
Segons digué l’autor en el decurs d’aquesta presentació, començà a construir el text en observar que l’èxit s’havia convertit en viral: tothom en volia obtenir i tothom en volia ser partícip. Aleshores, Víctor Gayà es demanà si en aquesta cursa embogida i embogidora el fracàs hi podia aportar res; i a partir d’ací es va obrir la metàfora: “La llum entre les dernes és l’expressió metafòrica de la veritat pragmàtica del fet d’enfrontar-se al fracàs d’una manera oberta”, diu l’autor. I precisant encara més: “El fracàs és un valor perquè la llum ho és. La llum fa aflorar el coneixement. I el coneixement és un valor al qual sovint s’accedeix a conseqüència d’haver-se romput l’escut, el segell amb què els déus gelosos protegeixen els homes de la veritat”.
D’alta densitat d’escriptura, el text de Gayà encadena incessantment idees i aporta elements per a la reflexió estalonant-ho tot amb el suc de lectures paral·leles que es van incorporant al text. D’aquesta manera, arega conceptes i mots per ajudar la llum a ser més extensa i fer les dernes més necessàries. Per això, estableix un torcebraç constant amb les idees i el llenguatge, que presenta dues cares, la poètica i la filosòfica. Ambdues, reforcen la creativitat i ajuden el coneixement a fer-se lector endins. A tall d’exemple: “No hi ha llum tan reveladora com la que permet mirar fit a fit l’inabastable i l’inassolible, com la que permet albirar una veritat capaç de bondat i bellesa”; o: “La llum que raja entre els fragments fa possible avançar en el coneixement i en la consciència”.
És clar que “La llum entre les dernes. Una axiologia del fracàs” és una obra atrevida, volgudament i sortosa; arriscadament inconformista i per això es revela rebel: “És impossible la llum entre els capols del consum”.
Es tracta d’una capbussada profunda en el fracàs, que és tant com dir en “la consciència i el deslliurament que brinda la copa escarxada”, de la qual en treu clarícies assossegades, car “no hi ha lucidesa sense serenitat”. I s’hi capbussa segur que hi trobarà allò que percaça perquè “La llum és l’energia de la lucidesa, i la lucidesa és el discerniment i l’equanimitat”.
Aquest text de Víctor Gayà també convoca -de manera decisiva i hom diria que necessària- el llapis, la manera que té el lector de participar en els discerniments que ens presenta subrratllant allò que hom considera capitalitats o anotant en els marges de les cent-setze pàgines. Qui pot deixar de marcar o de postil·lar afirmacions com ara: “Qui no resisteix el fracàs, no és perquè no resisteixi el dolor de l’esquinç, és perquè no resisteix la ferida de la llum que s’hi revela”?.
En definitiva, lectura recomanada especialment a les “ments sense vertigen”, als que saben cert que “…la literatura i l’art saben que el fracàs està carregat de potència, carregat d’efectes”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!