marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
15 de maig de 2014
2 comentaris
ELS TENTACLES DE LES TENEBRES. UN GOVERN CONTRA L’ESCOLA
José Ramon Bauzá, en tres anys de desgovernar absolutament les illes Balears, a l’hora de pegar les garrotades més ferotges ha mostrat predilecció especial per l’escola pública i concertada, i per la llengua catalana. Contra elles s’ha comportat -i es comporta- com un buldozer uniformador, com una màquina piconadora que ho vol deixar tot pla, llis, fins i tot els electroencefalogrames.
L’odi que ha mostrat -i segueix mostrant- a l’ensenyament illenc i al català, a més del generalitzat als ciutadans que vivim d’acord amb amb les propietats de les illes, distingiran el seu pas atilenc pel Consolat de Mar.
I si històric és el retrocés que imposa Bauzà en tots els àmbits i ordres, també ho és la resposta contrària de la ciutadania. Front aquest odi bauzanenc s’hi han aixecat moltes veus -més de cent mil persones el 29 de setembre de 2013- que no callen ni callaran per moltes amenaces que rebin, per molts expedient que els obrin i per molts blasmes injusts que emparin amb una dignitat de tirar d’esquena.
Dels col·lectius afectat per la bauzanitis el dels docents ha estat el que més i millor ha mancomunitat la resposta i ha sabut presentar amb claror a la gent els motius del seu crit i de la seva plantada.
És incessant l’activitat de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears per mantenir mobilitzada tota la comunitat escolar i per informar-la puntualment del que fa i per què ho fa. Front de les obscures raons del Govern per conflictivitzar l’escola pública, els docents hi planten la transparència de motivacions; a les manipulacions del poder, la cara alta de la responsabilitat.
El darrer graó d’aquesta escala de dignificació és l’edició del text “Els tentacles de les tenebres. Un govern contra l’escola”, de Marcel·lí Guerrero. Es tracta d’una obra breu però intensa i diàfana que posa al descobert les mentides, manipulacions, censures, repressions, caça de bruixes i altres estratagemes totalitàries del bauzanisme rampant que es vol carregar per la via ràpida l’escola de l’arxipèlag.
Diu Marcel·lí Guerrero en la introducció: “Aquest llibre és en realitat un quadern de trinxera, escrit sota la urgència d’un setge sense treva, front a l’ofensiva d’una infanteria de grups ultradretans i funcionaris reconvertits en comissaris polítics, davall l’esclat de les injustícies i les xiulades del menyspreu, enmig de l’olor a pólvora cremada de les amenaces i els expedients disciplinaris…”.
Conscients que “l’actual situació malaltissa de conflicte crònic en les escoles i instituts de les Balears” no es clourà per ara, “aqui seguim, en les trinxeres. Resistim, com molts altres companys i companyes, les envestides contra l’escola democràtica, on tots podem participar, on tothom pot expressar lliurement les seves opinions. Més enllà de decrets i lleis irracionals, de reduccions de plantilles i de salaris, de la destrucció progressiva del teixit educatiu, ens hi jugam valors i drets elementals. Aquells que diferiencien els ciutadans lliures dels súbdits. Resistirem”.
En menys d’un mes s’han venut els 1000 exemplars de la primera edició d’aquest llibre, mostra més que evident que la majoria ciutadana està a favor de l’escola pública, universal, de qualitat i en català.
És a punt de sortir la segona edició i molt probablement tampoc no bastarà.
I si històric és el retrocés que imposa Bauzà en tots els àmbits i ordres, també ho és la resposta contrària de la ciutadania. Front aquest odi bauzanenc s’hi han aixecat moltes veus -més de cent mil persones el 29 de setembre de 2013- que no callen ni callaran per moltes amenaces que rebin, per molts expedient que els obrin i per molts blasmes injusts que emparin amb una dignitat de tirar d’esquena.
Dels col·lectius afectat per la bauzanitis el dels docents ha estat el que més i millor ha mancomunitat la resposta i ha sabut presentar amb claror a la gent els motius del seu crit i de la seva plantada.
És incessant l’activitat de l’Assemblea de Docents de les Illes Balears per mantenir mobilitzada tota la comunitat escolar i per informar-la puntualment del que fa i per què ho fa. Front de les obscures raons del Govern per conflictivitzar l’escola pública, els docents hi planten la transparència de motivacions; a les manipulacions del poder, la cara alta de la responsabilitat.
El darrer graó d’aquesta escala de dignificació és l’edició del text “Els tentacles de les tenebres. Un govern contra l’escola”, de Marcel·lí Guerrero. Es tracta d’una obra breu però intensa i diàfana que posa al descobert les mentides, manipulacions, censures, repressions, caça de bruixes i altres estratagemes totalitàries del bauzanisme rampant que es vol carregar per la via ràpida l’escola de l’arxipèlag.
Diu Marcel·lí Guerrero en la introducció: “Aquest llibre és en realitat un quadern de trinxera, escrit sota la urgència d’un setge sense treva, front a l’ofensiva d’una infanteria de grups ultradretans i funcionaris reconvertits en comissaris polítics, davall l’esclat de les injustícies i les xiulades del menyspreu, enmig de l’olor a pólvora cremada de les amenaces i els expedients disciplinaris…”.
Conscients que “l’actual situació malaltissa de conflicte crònic en les escoles i instituts de les Balears” no es clourà per ara, “aqui seguim, en les trinxeres. Resistim, com molts altres companys i companyes, les envestides contra l’escola democràtica, on tots podem participar, on tothom pot expressar lliurement les seves opinions. Més enllà de decrets i lleis irracionals, de reduccions de plantilles i de salaris, de la destrucció progressiva del teixit educatiu, ens hi jugam valors i drets elementals. Aquells que diferiencien els ciutadans lliures dels súbdits. Resistirem”.
En menys d’un mes s’han venut els 1000 exemplars de la primera edició d’aquest llibre, mostra més que evident que la majoria ciutadana està a favor de l’escola pública, universal, de qualitat i en català.
És a punt de sortir la segona edició i molt probablement tampoc no bastarà.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tant el Govern balear com el Govern espanyol tenen la teoria que poden fer tot el què els surti d’àllà…, perquè creuen que el poble primer es revoltarà i després, passat un temps, s’esmorteirà i acabarà claudicant.
Ara bé, els illencs, aquest cop, no han volgut passar per l’adreçador i han demostrat que també els tenen més que grossos, atès que continuen mobilitzant-se tot i les amenaces i sancions.
Tant de bo els peninsulars aprenguésim dels illencs i continuéssim -obstinadament- tocant allò que no sona quan hi ha una injustícia manifesta.
Onze de setembre.
INDEPENDÈNCIA!