marginàlies

De la presidenta d’un ens públic que advoca obertament i clara per la seva supressió, no se’n pot esperar res, evidentment. Així, de Maria Salom, presidenta del Consell de Mallorca, partidària de suprimir aquesta institució, no hem d’esperar res més que desdeny i mala gana, actituds que es manifestaren amb tota esplendor ahir en el seu parlament a l’acte de lliurament dels premis Jaume II i les Medalles d’Honor i Gratitud.

La màxima representació de Mallorca ha de cuidar molt què diu a la ciutadania illenca, com li ho diu i quan. Per això, en un dia com ahir en què el Consell de Mallorca lliura les seves distincions més altes, la seva presidenta no pot dir que “Mallorca no està per sentir discursos i, de fet, tampoc no som persona aficionada ni a les frases espectaculars, ni a las propostes d’or que, més tard, van seguides de realitats de plom”. Entre d’altres coses perquè es contradiu: oposar el plom a l’or és una frase gens espectacular, però sí amb el calibre mínim per fer xiular qualque orella atenta.

Més enllà de l’anècdota, però, d’aquesta arrancada de parlament en queda el substrat de desafecció al càrrec, de menysteniment institucional. De la presidenta de Mallorca, no s’espera cap peroració tediosa, ni lluïment dialèctic, ni cap arenga, però sí estar permanentment a l’alçada de la dignitat del càrrec que ocupa. En una paraula, que a la presidenta del Consell de Mallorca i en un acte institucional com el que es comenta, no se li pot permetre que l’encapçali amb recança ni molt menys amb indolència.

Sense entrar a valorar la commemoració de la Diada de Mallorca el 12 de setembre (tanmateix, la Diada és el 31 de Desembre) s’espera de la primera autoritat illenca que es refereixi a l’essència del poble, al seu arrelament cultural i a la seva llengua pròpia que no són altres que catalanes. Per això, és molt magre, ofensiu i tot despatxar aquest tret fonamental de l’illa proclamant asèpticament i breu que “aquesta és una jornada per reivindicar la nostra mallorquinitat sobre la base de l’esperança que ens ofereixen la historia, la cultura i la forma de ser dels mallorquins

I tanmateix, Maria Salom s’embala quan apel·la als nostres valors: l’esforç necessari, l’austeritat com a regla de vida, la prudència en les paraules i en les decisions, la intel·ligència a l’hora d’emprendre iniciatives, la creativitat per compensar la necessitat de recursos i la confiança amb nosaltres mateixos. Res a dir, però també hauria d’haver afegit com a valor, la defensa de la nostra llengua, la catalana, que encara no fa quatre mesos congregà cinquanta-mil persones a Palma; i les moltes campanyes engegades per prestigiar-la, incloses dues vagues de fam; i la resposta aclaparadora dels pares dels infants que s’han d’iniciar enguany en lectoescriptura i que han volgut que ho facin en la llengua que des de fa prop de vuit-cents anys parlam a Mallorca.

Per això, per aquests silencis, que no és poca cosa, Maria Salom parlà com li mana de fer-ho el seu partit i no com la representació de Mallorca. Per això i com ha fet des del moment que arribà a la presidència del Consell, actua com a dirigent del Partit Popular amb càrrec institucional i no com a la presidenta de tots els mallorquins.

I on manifesta més aquest biaix partitpopularista és quan proclama que als mallorquins i mallorquines també ens identifica “la indignació vers la indiferència, la manca d’honestedat, la demagògia, la fam de protagonisme social, la insolidaritat, el sectarisme i les actituds violentes”. N’està segura, que totes aquestes decències humanes són patrimoni exclusiu de Mallorca?

Tornant al començament, com més endins de la legislatura ens feim, més clarament es veu que Maria Salom no presideix el Consell de Mallorca per enfortir els valors illencs que branda, sinó tot el contrari: per afeblir fins a la inanició la primera institució de l’illa. No vol un Consell fort: el vol tancat.