marginàlies

De bon matí, acabada d’estrenar la llum, del carrer estant se sentien crits infantils d’alegria i el soroll inconfusible del paper en esqueixar-se. Els Reis en són la causa innocent. Els meus preceptors reberen anit de mans de les úniques majestats que es mereixen aquest tractament els primers regals, i avui n’han trobat encara més. Val a dir que no han  manifestat cap decepció, la qual cosa demostra no solament que han fet bondat i han estat moderats en les demandes, sinó que els Reis saben bé què volen i què els poden dur. La innocència és més nostra que no de les criatures.

El meu preceptor menor, abans d’anar a veure què li havien duit els Reis, els volgué escriure una carta donant-los les gràcies i desitjant-los un Bon Nadal, com ha fet amb qui estima i com sap que s’ha de fer amb la bona gent. L’any passat ja va demanar al Rei Melcior un autògraf, demanda que va ser atesa amb la màxima diligència i generositat. Enguany va ser el Rei Gaspar el destinatari de la carta i abans d’acceptar el present li digué que fes extensiva la felicitació als altres dos reis. Si els infants creuen en els Reis, els Reis han de creure en els infants.

Avui, cap al migdia, el meu preceptor major, oberts tots els regals i havent fet tots els espants que requerien, per distreure una mica tanta emoció, en un tres i no res ha muntat una figura amb peces diminutes. Admirant tanta manya no deixava de demanar-me on deu haver parat la carta de gratitud als Reis del meu preceptor menor.