marginàlies

Fugen sota la pluja defugint
les bardisses i fent callar la fam
embolicada dels infants buscant
un nord seduït pels penya-segats.
Plora el fang que els enclota els peus i l’ànima,
pensa la intempèrie que ha perdut
el silenci i el pes greu de la pèrdua.
L’aire fosc obre encletxes a la nit
perquè la tabola dels qui els vigilen
cridi l’atenció de la tragèdia.
La sang sí que atén el perill i n’omple
els seus ulls que miren de protegir
els talls de les mans preses per l’horror.
Els murmuris s’han fet carn i ja ensumen
l’olor dels gossos armats que defensen
el mur de la frontera insolidària.
La mar oberta no reconeix límits
ni cap pàtria, recorda el primer
que sent la bala que li esberla el cap.