marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

17 de novembre de 2012
0 comentaris

ELS QUATRE (MES UNA) DE BUNYOLA I L’ESTIGMA DE LA SERVITUD

Dia 28 de maig d’enguany, el mateix dia que es publicava la resolució de la Conselleria d’Educació, Cultura i Universitats del Govern de les Illes Balears que decreta la segregació dels alumnes per raó de llengua, Bunyola esperava la visita de l’impresident José Ramón Bauzá i es preparà convenientment i pacífica per rebre’l i recordar-li que el poble esta en contra del tancament de Caubet (l’Hospital Joan March); de la seva política lingüística d’extrema dreta, això és, decretar l’arraconament del català, llengua pròpia de l’arxipèlag, fins a la inanició; i del seu delit manifestat per les retallades de tot signe i mena.

 

La protesta arrepleglà uns quants centenars de persones que es quedaren amb les ganes de veure Bauzá que, tement la rebuda, es reuní amb el comitè local del partit en un restaurant de la contrada. No obstant, a l’estació, un nombre desproporcionat d’agents de la Guàrdia Civil (alguns, membres dels cossos especials vinguts expressament de València per reprimir les protestes pacífiques contra Bauzá), armaren tot el sarau que pogueren i se’n dugueren detinguts, brutalment i sense cap motiu, quatre joves i n’identificaren un altre. Tot indica que sabien bé qui se’n volien emportar. Els pares d’alguns d’aquests joves, presents a la protesta i que presenciaren les detencions arbitràries, s’acararen amb els agents fent tot el possible per ser també detinguts i no ho aconseguiren. Curiosament, aquesta intervenció contundent i brutal, torn a dir, es fa l’endemà que el Delegat del Govern d’aleshores, l’ara imputat en el cas Over Marketing, José M. Rodríguez, digués en una entrevista a un diari de Mallorca que se li estava “acabant la paciència” davant les rebudes sonores que rebia Bauzá pertot on anava.

Doncs bé, ahir a la “Factoria de So”, de Santa Maria, els Solidaris pels Encausats de Bunyola, organitzaren el “Concert per l’absolució”, que congregà prou gent. Els pares dels encausats hi aportaren el menjar. I tot, per recaptar fons per fer front tant a les despeses judicials com a les multes administratives que, entre els cinc, sumen dotze mil euros.

Parlant amb la mare d’un d’ells em deia que a Bunyola hi han trobat molt de suport, sense dubte, (i digué el nom del rector, Llorenç Lladó) però que també s’ha trobat gent del poble que la mirava desconfiadament; que li tiraven a la cara que si se n’havien endut engrillonats els quatre joves, qualque cosa dolenta haurien d’haver fet. I tothom sap que no feien res més que expressar pacíficament el rebuig a l’abús i la seva aposta per la dignitat com a base de l’entesa democràtica. Aquesta mena d’ombra de dubte que neix de l’acriticisme i el gregarisme, però, gairebé sempre és alimentada per politicastres de baixa estofa d’aquí, d’allà i d’allà deçà, que no pretenen més que perpetuar la inòpia. Ja se sap que la presumpció de veracitat és exclusiva de les forces i cossos de seguretat, la qual cosa se sol traduir amb excessiva freqüència i amb massa facilitat en criminalització gratuïta dels detinguts. Així les coses, demostrar palesament i fefaent a tothom -sense deixar-ne cap- que els quatre (més una) de Bunyola no feren res; res de res, esdevé una empresa pròpia de titans que no coneixen ni el cansament ni el desesper.

I d’aquí passàrem a parlar de la pervivència, encara, de l’esclavatge, de la dependència del senyor, dels avesos atàvics que sembla que s’hereten, com els quartons o les quarterades. Del camí que encara ens queda per alliberar la memòria i recompondre la història que ens robaren o no ens deixaren tenir. I com més camí facem en aquesta mena de jungla, més espai obrirem a l’esperança.

Per cert, a finals del més de setembre, Maria del Carmen González Miró, titular del Jutjat d’Instrucció número 12 de Palma, dictà una providència en què deia que en els fets de Bunyola no hi apareixen indicis que es cometés cap delicte de desordre públic. La magistrada expressa que la manifestació va tenir lloc a la via pública, que no es produïren lesions a les persones o danys als béns i que no es va obstaculitzar, de manera significativa i duradora, la circulació.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.