marginàlies

“Els efectes adversos més comunament observats són de tipus gastrointestinals. Poden produir-se úlceres pèptiques, perforació o sagnat gastrointestinal, a vegades mortal, especialment en pacients d’edat avançada. Després de la presa s’han notificat nàusees, vòmits, diarrea, flatulència, estrenyiment, dispèpsia, dolor abdominal, melena, hematèmesis, estomatitis ulcerativa, empitjorament de colitis i malaltia de Crohn. Menys freqüentment inflamació de la paret de l’estómac (gastritis)”.

Seguint les indicacions de la farmacèutica (“Llegeixi tot el prospecte detingudament abans de començar a prendre aquest medicament perquè conté informació important per a vostè”) s’ha llegit completament el prospecte del medicament (imprès de 62×16 cm escrit a doble cara) que li han indicat per tractar una inflamació.

Ignora si són molts o pocs els que, com ell, per dèria, interès o obsessió, llegeixen aquests impresos amb ínfules de llençols; si fan cas a la recomanació de llegir-los sencers i detingudament. Que l’entenguin sense acudir al diccionari és una altra història.

Ho ha llegit en castellà, naturalment, i es demana quan podrà llegir aquests programes medicamentosos  en català, com hauria de ser si no tinguessin, els que comanden sense cap mena d’oposició, permanent la llengua de Ramon Llull a les tàvegues de tortura.

I si l’ha envestit la recança per això, la paüra l’ha corglaçat en veure què li pot passar si segueix la recepta de la doctora jove que l’ha atès professional i atentament en català. Dubta de prendre’s l’antiinflamatori per tantes conseqüències adverses que li pot comportar,  però immediatament li compareix sa mare que li pren la barbeta, li diu imperativa que obri la boca, li posa la píndola damunt la llengua, li ofereix un tassó d’aigua i li diu que prengui i calli, que deixi de ser tan avorridor, amb tantes manies.