marginàlies

El notari entra al despatx esblanqueït sense tenir-ne cap motiu aparent. Al darrera, l’oficial li recomana que s’assegui, que li va a cercar un poc d’aigua fresca. Seient-se com si anàs a morir, llambrega el carrer al que s’obre l’ampli finestral. Tots els ocres que el fred encén, li entelen l’alè pesant. Impel·lit per un impuls destarotat, pren l’estilogràfica de les grans ocasions i un full del bufet i hi escriu: l’odi és matiner.

I aixeca els ulls cap a la porta mig oberta. Troba que l’oficial es torba i la grava que sent dins la boca amenaça de convertir en sang la sequera del paladar. No el crida, però, tement no tenir forces. I en lloc de provar-ho de totes formes, es deixa prendre altre cop per l’impuls escriptor i lentament però amb determinació escriu: Són columnes de pedra viva que neixin de la mar, allò que vull veure; l’espant de la daina, l’estupor del mussol. Cap exercici mental no ens allibera del declivi. Ni retornar al batec de la selva. La condemna és no passar la ratlla del cervell, el gran dictador. Pensar en excés perjudica la salut, ja ho sabem; i que la reflexió és l’arma més mortífera i per això cal que sigui abatuda.

Com més va, més sent avançar la flaquesa. Torna a mirar la porta mig oberta esperant l’oficial amb el tassó d’aigua. Sent com tota la corporeïtat se concentra a les temples i que els caps dels dits són cossos d’agulla glaçats. I així i tot, l’estilogràfica se’n torna al full timbrat: aïllar el pensament o elaborar enraonades en silenci no en garanteix la solidesa. Jocs d’ombres entabanen la matèria grisa, raó per la qual en temps de buidor d’idees, les pallassades fan fortuna. Com la meva de voler ser, en ple desert, la gota de pluja que trastoqui els plans inescrutables del sol…

Quan a la fi entra al despatx l’oficial amb el tassó d’aigua fresca, la testa blanca del notari descansa sobre l’escriptori. De la boca en neix un rajolí de sang que del full timbrat parteix decidit cap a la vora de la taula. L’oficial és a temps d’evitar que taqui la catifa.

No s’espanta gaire en preveure que és mort. Resolutiu, surt del despatx per dir a la secretària que cridi tot d’una una ambulància. Abans de sortir ha recollit l’estilogràfica de les grans ocasions del notari i se l’ha embutxacada.