Alguns dels nostres presos polítics han començat el trasllat a presons principatines complint estrictament allò que manen les lleis i els reglaments de l’Estat espanyol, i encara n’hi ha que escaïnen, com l’inefable José M. Aznar –que segueix remugant inintel·ligiblement- i Inés Arrimadas, que fa estona que ha perdut els papers i la compostura. Tots dos destil·len odi a bastament en no voler que s’apliqui la llei a tothom. El primer critica que “presos colpistes estiguin sent traslladats a presons de Catalunya dirigides administrativament pels colpistes”. Quant a la líder de “Ciudadanos” considera que “No hi ha hagut mai un cas d’acusats per rebel·lió que siguin controlats per partits que han participat en cops d’estat”. Fet i fet, el mateix que diu l’expresident de Castella i LLeó, l’expresident del Govern d’Espanya i l’expresident del Govern d’Espanya. El mateix relat, el mateix mantra, les mateixes consignes. Els de la dreta extrema van a l’uníson, com es veu; en formació i sense perdre el pas.
I el cert és que seguim tenint presos polítics. Aquesta és la ignomínia, que ningú no en vulgui fugir. I ara segueixen empresonats per les seves idees, per voler alar aquestes idees donant la veu i les eines a la ciutadania. Per això i per mi, tenir-los presos al Principat facilita les visites als seus familiars i per a ells suposa un alleugeriment de la càrrega, i això no té preu, però segueix fent molt de mal, el seu captiveri; i per ventura, una mica més que fins ara. Per molt que bramin els dretans més extremosos.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!