marginàlies

Climent Garau i Arbona va fer ahir noranta anys i una grapada dels molts amics que té li férem el cas que mereix en haver arribat a una edat tan plena com aquesta. Ho ha fet en les millors condicions, raó per la qual la festa cobrava més valor. Ho celebràrem a ca seva, a Son Pastor, a Bunyola, una veritable àgora, centre d’estudis o santuari de tot allò que té a veure amb el país i amb els països; amb l’humanisme que de sempre ha fet de far a l’esperit inquiet de Climent.

Heretà del seu pare, Miquel Garau i Massanet, l’interès ansiós pel saber, la passió pel catalanisme i el fervor per l’humanisme, tres compromisos que l’han abocat a un activisme exigent que mai no ha abandonat.

Farmacèutic de professió, va ser el segon president de l’Obra Cultural Balear i durant la seva presidència, del 1970 al 1976, l’entitat experimentà un fort creixement en nombre de socis, a més d’augmentar la seva presència pública arreu de les Illes Balears en uns anys d’efervescència social, cultural i política.

En deixar la presidència de l’entitat, entrà en la política activa impulsant la creació de diferents formacions polítiques. El 1983 va ser un dels impulsors del Grup Blanquerna, font emanadora de debats i de reflexions sobre el nacionalisme a l’arxipèlag. Per això, la veu de Climent Garau -per a ell tostemps en terra de tallafocs- esdevé molt valuosa si es vol estudiar amb rigor l’activisme cívic, cultural i polític dels darrers quaranta anys a Mallorca.

Diu l’adagi que qui s’assembla als seus no fa tort a ningú. Doncs no ens aniria gens malament prendre de model Climent Garau, un home íntegre que mai no ha deixat de perseguir l’excel·lència; un patriota exemplar; un esperit entercament impacient que mai no es cansa de cercar raons per no deixar ni un instant d’enraonar quina l’ha de fer per desvetllar consciències, per cercar complicitats, per inocular passió pel país.

Seguim necessitant rebels amb causa com ell, això vol dir, voluntats i activismes ferms per donar la cara sempre i on sigui pel nostre poble, per la catalanitat -plural i diversa, com ha de ser- dels nostres països. Perquè els contraris al reconeixement dels nostres drets, no deixen d’escometre’ns i en moltes ocasions amb males arts. Ens calen, en definitiva, els millors actius, com Climent Garau, perquè tostemps ens ajudin a esbrossar el camí que ens ha de menar, necessàriament, a la plena vigència de la nostra personalitat com a poble.

Molts d’anys i bons, Climent!