marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
27 de març de 2014
0 comentaris
ELS MONSTRES QUE FAN ESCLAFIR DE RIURE LA NINA
La nit no es precipita, avui. Tampoc no especula. S’estén sense deixar racons i cau amb la lentitud necessària per no témer-la, per assumir-la sense recança. El campanar del convent es permet un punt d’arrogància i es retalla esplendorosament en les darreres clarors del crepuscle.
Els amants s’amanyaguen rere el finestral i l’ardor del desig embauma el jardí de ca les monges, que reclama més ocells ciutadans per dignificar els xiprers i el lledoner. La mar de la badia s’espilla per treure els colors magres dels fanals i altres punts de llum mecànica. La calma que entra a l’estança de la peixera és accessible al tacte. La seva pell de serp enjogassa els dits de la nina que mira intensament la fosca i hi troba tots els monstres que la fan esclafir de riure. Podria ser, anit, la primera de manta ventures.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!