marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

16 de novembre de 2012
0 comentaris

ELS MICOS QUE DIVERTEIXEN LES FERES

Cadires baixes de bova esperen els escorpins en trespols de vidres trencats.
No hi pengen llums, dels sostre d’aquesta estança resclosida, garatge de borra i morques.
La solquen teranyines com lianes a punt per rebre les cabrioles dels micos que diverteixen les feres, la sequera i els agents financers.
Les aranyes custodien les històries inacabades, les robades als vençuts i a les víctimes dels virtuosos.
Rellueix el cofre de la crònica manipulada i esquarterada; pampallugueja com el diamant tocat per la mà mercadera, merdacanera.
Raja pols, de la font dels anys si és que la vida és semblant a l’aigua de boca.
On són els mots capaços de descriure meticulosament tanta inquietud?
Una agitació hiperventilada, untada d’oli a punt de massatge, a punt de llitera per al desentumiment.
La inquietud que voldria atipar-se de llepolies i algun beuratge semblant a l’absenta, que se la sap llarga i té la mà trencada pels versos i altres calamitats ortogràfiques.
Tremolor de frenopàtic, ànsia de pobre que desbarra i mata.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.