marginàlies

Des de fa divuit anys, el 17 d’octubre se celebra el Dia Internacional per a l’Eradicació de la Pobresa, amb la intenció que prenguem consciència sobre la necessitat d’aturar els peus al pauperisme, sobretot en els indrets del planeta on castiga més aferrissadament. Tot i aquest enfocament precís allà deçà dels nostres dominis, cal tenir ben present la pobresa que nia entre nosaltres. Per això, cal atendre les dades que conté l’Enquesta de Condicions de Vida d’enguany i que acaba de fer públiques l’INE (www.ine.es).

El dBalears se’n fa ressò aportant les dades referides a les Illes Balears (http://dbalears.cat/actualitat/ara/el-20-6-dels-illencs-viu-per-sota-del-llindar-de-la-pobresa.html); xifres que no transmeten indiferència, precisament. Les dades titulars podrien ser que a les Illes Balears l’ingrés net anual mitjà és de 10.164 euros, un poc més que la mitjana estatal, que se situa en els 9.737 euros. D’aquesta dada se’n desprèn que la taxa de risc de pobresa de l’arxipèlag és del 20,6%; poca broma! D’aquest total, els menors de 16 anys són els que s’exposen amb més perill a la indigència, en una proporció del 26,5%.

Segons l’enquesta, els illencs som els que, enguany, hem presentat més endarreriments en els pagaments de les despeses de la llar (imports d’hipoteques, renda de lloguer i la resta de costos del  consum domèstic); globalment significa el 15,2%. S’ha de dir que des del 2007 (on es pot situar l’inici  d’aquesta crisi brutal) aquest percentatge s’ha endoblat. Finalment, com a dada a destacar, el 34,7% de les llars balears reconeix que no té capacitat per cobrir despeses imprevistes. Respondre des de l’administració pública i de la millor manera possible a aquesta realitat carestiosa o necessitada tan poc agradosa ha de ser la prioritat dels seus màxims responsables. Dit d’una altra manera, l’exercici del poder des de les institucions públiques no ha de provocar l’empobriment de la ciutadania, sinó al contrari: ha d’afavorir el seu benestar integral. I les mesures preses pel governs de José Ramón Bauzá Díaz, de Maria  Salom Coll i de Mateo Isern Estela no es distingeixen, precisament, per donar preferència a la  vulnerabilitat (i als decididament vulnerats), ans al contrari: no fan més que empobrir econòmicament i  ciutadana la major part dels qui vivim a les Balears i Pitiüses.