marginàlies

“Cert personal de @balearia no entén el català i m’ha enviat a la policia nacional per dir-me que som un maleducat per no canviar a castellà. Li he dit que l’esforç que em demanava a jo és el mateix que li demanava jo a l’empleat de @balearia. La PN sí que m’ha obligat a canviar. Segons ells els he faltat al respecte quan he respost en català i no m’han entès. Els he dit que on estàvem els dos idiomes són oficials. Respecte els falta a certa gent que no sap que treballa i viu en un país on la gent viu i xerra en un altre idioma. Molta feina per fer. I si el client som jo, m’agradaria que el tracte fos més favorable en aquest sentit @Balearia”.

Qui així s’expressa és Cris Juanico en el seu compte de Twitter. Del relat d’aquest maltractament lingüístic de manual, destacar-ne els següents elements que es repeteixen en totes les agressions lingüístiques patides pels catalanoparlants en territoris on aquesta parla n’és la seva: tractar l’agredit –qui es dirigeix a qui sigui en català- de maleducat i l’obligació de parlar en castellà a les forces d’ordre públic. Apel·lar a l’oficialitat dels dos idiomes en aquells territoris amb llengua pròpia, és fer retxes dins l’aigua, absolutament inútil. El supremacisme lingüístic segueix imposant-se des de fa tres-cents anys.

Diu Cris Juanico que queda molta feina a fer i és ben cert, però qui l’ha de fer, l’ha de voler fer i l’Estat espanyol no en vol sentir l’olor, d’acceptar el plurilingüisme i aplicar-lo. Precisament per això, el primer que hem de fer els catalanoparlants és fer allò que ell ha fet: exigir el respecte als nostres drets lingüístics. I si no es respecten, denunciar-ho públicamente i davant la justícia en cas de gravetat.

Gràcies, Cris Juanico, per denunciar el greuge. Hem de seguir el teu exemple.