marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
12 de maig de 2012
0 comentaris
ELS ESTRALLS DELS ALENS NEGRES
Aclaparadors alens
negres sembren la mar nostra
de tempestes i empudeguen
el cel que els voltors dominen.
La primavera retalla
les ales de l’esperança
i els vels de l’alegria
no prometent més collites.
La sòlida pal·lidesa
de la desesperança
compromet l’expressió
de la criatura
que allarga la mà i no
per demanar almoina.
Qui veu ingenuïtat
en les boques que reclamen
rosegons de dignitat?
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!