marginàlies

Demà, per si encara hi ha algú que no ho sàpiga, hi haurà un eclipsi total o sencer de sol i a certes parts de Mallorca, si el temps ho permet, serà visible. Un fenomen natural, val a dir, que, d’acord amb la mobilitat desfermada que es preveu a l’illa, pot acabar tenint les conseqüències d’una catàstrofe natural.

No he tafanejat gaire pels diaris que seguesc, però avui, vigília d’aquesta ocultació solar, no fan cap menció a la darrera del segle XX, que va tenir lloc tal dia com avui del 1999. Aleshores això que coneixem per “xarxes socials” estaven engendrant-se, a punt de manifestar-se i d’escampar-se vertiginosament, però en els mitjans a l’abast d’aquell temps s’hi escolaren tota casta de mals averanys, infortunis i efectes devastadors que provocaria l’eclipsi. Es parlava i tot que vindria la fi del món en ser a les portes d’un nou mil·lenni.

I aquell 11 d’agost de 1999 d’això parlàvem en Jaume Santandreu i jo, a l’illa grega d’Hydra, entrats en el migdia, en el moment en què la lluna tractava de tu al sol. D’això i de la parusia, això és, la manifestació gloriosa de Jesucrist al final de la història. No ens posàvem gaire d’acord en com seria, què veuríem i què sentiríem, però tots dos lamentàvem profundament que no en podríem fer la crònica.