marginàlies

Sí, la disfressa transgredeix, fa sortir una mica del botador i de les convencions que més ens automatitzen i, en molts casos, ens alienen. Fins i tot, si ets una mica retret, et pots sentir més agosarat i actuar amb pocs filtres, o amb les mínimes prevencions. També diuen els que n’entenen que en disfressar-nos desapareixen o es dilueixen barreres i jerarquies, i que fins i tot crea sentiments de comunitat. I sí, per ventura és anar massa lluny o treure excessiva punta a una qüestió molt menor i ens disfressam purament i simple perquè toca fer-ho, que estam en carnaval, i prou.

Per cert, durant bona part dels meus anys, al carnestoltes li dèiem “els darrers dies”, una expressió plena que m’agrada més que carnaval.

Val a dir que no m’agraden aquestes celebracions carnestolstenques ni disfressar-me. Ja pot ser, que sigui per témer el ridícul o per voler preservar-me de ves a saber què.

Als escolar, sobretot els d’infantil, primària i secundària, no els demanen si els agrada o no disfressar-se; ho han de fer perquè així consta en el pla d’estudis i per això és possible que el sentit de transgressió atribuït a la disfressa perdi consistència. Com sigui, el meu preceptor major s’ha disfressat avui d’estruç i el menor d’alienígena. Han complert a plena satisfacció el paper de la comèdia.