marginàlies
Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes
8 de març de 2014
0 comentaris
ELS DIES REBELS DE LES DONES
El dia internacional de la dona o de la dona treballadora se celebra des de fa 103 anys i, mirant-ho amb la fredor que requereixen les qüestions substancioses, la situació de la dona en tots els àmbits i, sobretot, en el laboral, no ha canviat tant com el seny reclama. Tots els diaris d’avui –com els de cada any, val a dir- tornen a dir que els sous de les dones són inferiors als dels homes; que la presència de les dones en les presidències de les grans empreses és nimi; que, tot i que millora l’accés de la dona al mercat laboral, treballen menys hores que els homes i cobren menys.
Per tant i malauradament, seguirem celebrant el 8 de març des de la inferioritat femenina i no des de l’equiparació.
És clar que s’ha millorat en molts aspectes, però seguim transmetent un masclisme enrocat i insensat, tanmateix. Costa educar en la igualtat i que la televisió segueixi vesant sexisme per totes les costures. Rompre motlles i models, aquesta és la qüestió a la que s’hi apunta molta gent però poques corporacions que manen, comanden i imposen. I molts pocs líders –és un dir- polítics: que Miquel Vidal, president mallorquí del PP, seguís insistint ahir mateix a Inca en la tronada i imbècil dita que diu que “darrera un gran home hi ha una gran dona”, és símptoma inequívoc que n’hi ha molts que se senten prou bé, instal·lats en un masclisme tant castrador com segregador.
La imatge que acompanya aquesta nota mostra quatre dones que omplen cada dia de tenacitat, força, convicció i rebel·lia. Muriel Casals, Carme Forcadell, Ada Colau i Teresa Forcades poden dir amb tota la potència allò que deixà dit i escrit Maria Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
És clar que s’ha millorat en molts aspectes, però seguim transmetent un masclisme enrocat i insensat, tanmateix. Costa educar en la igualtat i que la televisió segueixi vesant sexisme per totes les costures. Rompre motlles i models, aquesta és la qüestió a la que s’hi apunta molta gent però poques corporacions que manen, comanden i imposen. I molts pocs líders –és un dir- polítics: que Miquel Vidal, president mallorquí del PP, seguís insistint ahir mateix a Inca en la tronada i imbècil dita que diu que “darrera un gran home hi ha una gran dona”, és símptoma inequívoc que n’hi ha molts que se senten prou bé, instal·lats en un masclisme tant castrador com segregador.
La imatge que acompanya aquesta nota mostra quatre dones que omplen cada dia de tenacitat, força, convicció i rebel·lia. Muriel Casals, Carme Forcadell, Ada Colau i Teresa Forcades poden dir amb tota la potència allò que deixà dit i escrit Maria Mercè Marçal: “A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel”.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!