marginàlies

Quan els dies són d’arena
qualsevol brot verd en converteix en oasi.
I ens en calen molts, de miratges,
de cocons i safaretjos.
Necessitam beure molt de líquid
fitant l’horitzó dunar que no es cansa
de beure sol d’imperi.
Les cabòries enfilen jeroglífics
a la pensa que ens maregen
i del vertigen en neixen
molinets de paper de colors llampants
que ens refreden les rebel·lies
i les ganes de no ser més que pell alenada.
S’emborratxen els coloms missatgers
i presumeixen de conèixer
totes les llengües mortes.
Els lleons es donen més a la malenconia
que no al rugit de qui mana
sols amb la mirada.
Creuen que la seva afectuositat
els obrirà el portam de l’estimera.
Estimera de lleó afectat per l’arena
d’un dia ensorrat per la lleugeresa.